PAC 2 - Informe de síntesi

"Si pensem en una patata, en els seus orígens, sabem que aquesta no va estar originada per l’home, sinó que va crèixer en un lloc i moment determinat per causes físiques i ambientals d’un moment concret. Va ser més tard quan l’home, la societat, pels seus interessos, la va voler exportar i li va donar uns usos culinaris diferents, segons els països on es va començar a cultivar i comercialitzar, basant-se en els seus interessos. Ara bé, si intentem comparar la patata amb la tecnologia trobem que sí, que la podem comparar en el sentit en que aquesta última també es veu “utilitzada, modificada” per la societat però que, en canvi, aquesta no va ser originada per sí mateixa sense tenir el compte els objectius i interessos de l’home, com el cas de la patata" (Vero Pérez, 2012)


Introducció  

Tenint en compte, que fins ara no era una gran aficionada a les Noves Tecnologies, crec que amb aquesta assignatura m'estic animant i motivant en quant a investigar i crear. Ja que ara, fins i tot en altre blog que tinc, he començat a pujar arxius i fer-ho servir de forma dinàmica per alguns dels meus alumnes.

En aquesta pac he hagut de fer moltíssimes coses que em pensava que em serien impossibles de fer tota sola: com és la instal·lació d’un programa, fer-lo funcionar, la creació d'un índex automàtic...

Pot sembla una tonteria però, partint dels meus coneixements previs, ha sigut tot un repte!

Estic molt contenta de la feina feta, del que he aconseguit fer tota sola i de la voluntat que ara tinc per emprendre altres reptes "tecnològics"

He de dir gràcies a la gran participació dels meus companys en el fòrum, que m’han ajudat en tot moment a resoldre aquells dubtes que m’anava plantejant al llarg del procés de la realització de la PAC2.

Penso que la dificultat més gran que he tingut ha sigut posar en ordre tots els conceptes i idees que han anat sorgint de les lectures dels materials. He hagut de rellegir vàries vegades l'article i el mòdul per anar aclarint i decidint com relacionar els conceptes. Aquí és on s'ha confirmat la relació d'influència i repercussió mutua d'uns conceptes amb els altres.

En general, em sento molt orgullosa de mi mateixa, de l'evolució que he fet, no tant en el resultat obtingut, que només es cenyeix a aquesta PAC2, sinó en el procés, que és el que realment m'ajudarà a aconseguir desenvolupar altres tasques similars. 

Així, aquí teniu el meu mapa conceptual final, on veureu els principals conceptes treballats, tots relacionats entre ells. També, alguna petita definició d'alguns d'ells. 
Com veieu, he tingut molt en compte la jerarquia i organització dels conceptes, diferentciant-los amb diferents colors, etc. I he volgut explicar, de forma gràfica en el mapa, les principals diferències respecte el mapa inicial (que el trobareu en una altra entrada del blog més antiga)

Canvis conceptuals a partir de l'article Ciència, tecnologia i societat de Domènech i Tirado

Domènech i Tirado ens parlen en el seu article Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia, de com la ciència té un paper tan important en la nostra societat. És el màxim dispositiu per generar saber, i això és el que volem a les nostres vides: saber, conèixer, innovar...

Tradicionalment, per explicar la relació entre ciència, tecnologia es partia de la premissa de que cadascuna d’elles era una entitat diferent, amb els seus objectius i maneres de fer diferent. Tradicionalment també es creia que la tecnologia era subsidiària de la ciència.

Domènech i Tirado demostren en el seu article que això no es així; mitjançant l’exemple de Copèrnic, els autors ens demostren que la relació entre elles existeix i que ni la tecnologia és una ciència aplicada, ni la ciència depèn dels avenços de la tecnologia.

De la relació entre ciència i societat, Domènech i Tirado exposen que ningú posa en dubte que la societat influeix en la tasca científica que es realitza; però molt sovint s’ha vist com una mala influència.

Sobre la relació entre tecnologia i societat; l’article parla de varis posicionaments. El determinisme tecnològic, creu que la tecnologia avança sense que la societat influeixi. El determinisme social, al contrari que l’anterior, creu que la societat és la que manté la tecnologia i que aquesta està sota els efectes dels interessos polítics, econòmics i socials.

Els autors plantegen una nova manera d’enfocar aquestes relacions; l’anomenat postulat de la heterogeneïtat, provinent dels estudis etnogràfics. Dins aquest nou postulat de la heterogeneïtat, existeixen diferents plantejaments: l’anomenat perspectiva interactiva, que pensa que allò social dona forma a la tecnologia, però acceptant que la tecnologia també influeix, sent una divisió força estable. L’altre anomenat teixit sense costures que qüestiona aquesta divisió estable entre tecnologia i societat; al contrari la defineix com una relació ben complexa i tensa en les seves relacions.

Ni la societat és una mala influència per a la ciència, ni la ciència pot anar deslligada de la societat. El coneixement científic es dona en un context específic que cal tenir en compte, perquè influeix d’una manera directa.

Així, el primer mapa conceptual que vaig elaborar, on exposava que la ciència i la tecnologia prevalien sobre la societat, es veu ara modificat per una nova concepció on la ciència, la tecnologia i la societat estan relacionades entre elles; on cada una influeix a la resta i viceversa. Es tracta d’una interacció ben complexa, que la  psicologia te com a desafiament analitzar.

Canvis conceptuals a partir de la lectura “La tecnologia, la tècnica i la ciència” de Julio Cabero

Julio Cabero inicia la seva exposició com Domènech i Tirado, afirmant que la tecnologia ha adquirit un lloc molt rellevant dins la nostra societat. El seu ús i incorporació cada cop és més ràpid i massiu.

Cabero també ens remet a la relació entre ciència, tècnica i tecnologia per tal d’arribar a entendre la tecnologia educativa.

La tecnologia segons l’autor no pot ser considerada com una aplicació basada en el no res; la tecnologia cal entendre-la com una aplicació de tècniques, això sí, recolzades en un camp teòric de coneixements orientat a l’acció i la solució de problemes.

L’autor també aclareix la diferència entre tècnica i tecnologia. Aquests dos conceptes es refereixen a plans diferents d’acció. La tecnologia es recolza en la tècnica per la seva practicitat  i pel pla intencional. La tecnologia és una tècnica que aplica els coneixements científics. Aquesta no li dona tanta importància als productes aconseguits sinó als processos seguits per a obtenir aquests productes.

L’autor també ens parla de la tecnologia com a camp de producció i elaboració de dissenys per a la resolució de problemes específics i no tant a la incorporació d’artefactes.

L’autor també ens parla del terme neutralitat relacionat a la tecnologia. No podem parlar que les tecnologies son neutres si creiem que es troben relacionades amb el context on es troben. Les tecnologies necessiten d’un espai cultural, econòmic, polític i social per la seva existència.

L’autor també ens parla de la relació entre ciència, tecnologia i societat. Ens parla de les diferents perspectives d’entendre aquesta relació, com la del determinisme tecnològic, amb una idea força simplista que entén que el progrés científic comporta progrés tecnològic i que aquest progrés fa augmentar el progrés econòmic i com a conseqüència d’aquest, la millora i el progrés social.  Cabero planteja com Domènech i Tirado una altra manera d’entendre aquesta relació, l’anomenat ciència, tecnologia i societat. Des d’aquesta corrent s’ofereix la idea de que tota innovació tecnològica neix d’un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta. En aquesta relació no hi ha unidireccionalitat, sinó interacció i influència conjunta.

D’aquesta manera, es reafirma la meva exposició vers les relacions entre ciència, tecnologia i societat, tot coincidint amb les concepcions de Domènech i Tirado. Per altra banda, i tenint en compte la concepció de tècnica i tecnologia que exposa l’autor, en el mapa conceptual he volgut reflexar la importància que dóna la tecnologia als processos, en aquest cas en els d’ensenyament-aprenentatge, implicant uns canvis de rols en els agents que hi intervenen: professors i alumnes. I com d’aquesta manera s’afavoreix i es potencia l’educació constructivista, que és la fonamentació pedagògica de l’educació per l’acció.

Canvis conceptuals a partir del debat

Al debat es va debatre sobre diferents fils conductors. En tots ells ens havíem de posicionar en un bàndol: el tecnodeterminista i el sociodeterminista.

Una idea principal va ser la que vam defensar i amb la que hi estàvem d’acord tots els membres de la concepció sociodeterminista: “la tecnologia per si sola, per si mateixa, no té sentit”

Les meves idees van anar encaminades en aquest sentit. En defensar una concepció constructivista de l’educació, em vaig reforçar i vaig donar credibilitat a la concepció sociodeterminista.

Acceptar aqueta idea però, implica adoptar una postura creativa, productora, en el sentit de que, per tal de construir un aprenentatge significatiu, tant mestres com alumnes, hem de ser creadors, constructors de les eines i recursos que satisfacin les nostres necessitats, que potenciïn i desenvolupin el nostre procés d’ensenyament-aprenentatge.

En el mapa conceptual últim, observem con la Tecnologia Educativa influeix en aquest canvi de rols de mestres i alumnes i de com aquest canvi, a la vegada, potència aquesta aprenentatge significatiu.

D’aquesta manera, en el mapa es pot observar les relacions existents, tant a nivell de conceptes generals: ciència, tecnologia i societat, com les implicacions i la reconstrucció d’un ensenyament més actiu i constructiu. 

Conclusions

Respecte a les qüestions formulades a l’avaluació inicial, s’han produit alguns canvis significatius en el meu concepte sobre les definicions i relacions entre ciència, tecnologia i societat. També sobre l’influència d’aquestes vers el camp educatiu.

Em veig amb recolzament per afirmar que el progrés en el coneixement tecnológic i científic no determina però sí condiciona de forma significativa el progrés econòmic i social, en quant proporciona les eines i elements necessaris per crear nous models i relacions socials.

Pel que fa a la neutralitat de les tecnologies, ja anava ben encaminada al començament quan afirmava que aquestes es trobaven estretament realcionades amb el context en el que es situaven. En aquest sentit, la meva concepció continua sent la mateixa, no ha variat.

Analitzant diferents definicions i explicacions sobre les NTIC, puc afirmar que és important tenir-les presents, ja que ofereixen noves oportunitat d’aprenentatge i promouen canvis importants en el sector educatiu (nous models d’aprenentatge, canvi de rols en els mestres i els alumnes,etc.)

Unes de les concepcions més importants que penso que perseguia aquesta assignatura, és l’anàlisi del concepte i l’objecte d’estudi de la Tecnologia Educativa. En aquesta qüestió sempre he tingut clar, fins i tot després de llegir els diferents documents i participar en el debat, que l’objectiu principal és la inclusió, l’aplicació, de les noves tecnologies en els processos d’ensenyament-aprenentatge com a eina imprescindible en l’educació. També, reconec la importància de ser tecnològicament competent com a mestre. Però no en el sentit de tenir un bon domini de les noves tecnologies sinó més en la correcta aplicació d’aquestes en el context on es situin.

En relació a si és el canvi tecnològic el que determina el canvi social o a l’inrevés, primer de tot m’agradaria dir que aquest aspecte m’ha fet reflexionar molt i molt sobre el paper d’un i d’altre. I que en molts moments m’he sentit cent per cent tant defensora d’una concepció com de l’altra. Finalment però, i amb la facilitat que m’ha proporcionat haver hagut de defensar el bàndol sociodeterminista al debat, m’inclino indubtablement per la concepció que defensa que és la societat qui determina el canvi tecnològic. D’aquesta manera, em permeto exposar els meus arguments fent una comparació amb un exemple que em va venir al cap durant el debat i que segur ens ajudarà a entendre i posicionar-nos millor. Si pensem en una patata, en els seus orígens, sabem que aquesta no va estar originada per l’home, sinó que va crèixer en un lloc i moment determinat per causes físiques i ambientals d’un moment concret. Va ser més tard quan l’home, la societat, pels seus interessos, la va voler exportar i li va donar uns usos culinaris diferents, segons els països on es va començar a cultivar i comercialitzar, basant-se en els seus interessos. Ara bé, si intentem comparar la patata amb la tecnologia trobem que sí, que la podem comparar en el sentit en que aquesta última també es veu “utilitzada, modificada” per la societat però que, en canvi, aquesta no va ser originada per sí mateixa sense tenir el compte els objectius i interessos de l’home, com el cas de la patata.

Així doncs, a través de la lectura del mòdul de l’assignatura, l’article de Domènech i Tirado i el debat virtual realitzat al, puc constatar que he realitzat un procés d’anàlisi, reflexió i raonament entorn les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) aplicades a l’educació, així com de la relació que s’estableix entre ciència, tecnologia, societat i educació. D’aquesta manera, he adquirit nous coneixements que em permeten entendre i relacionar els nous conceptes amb els anteriors construint un nou model mental que puc exemplificar de manera gràfica amb el mapa conceptual final que he presentat més amunt.