Julio Cabero inicia la seva exposició com Domènech i Tirado, afirmant
que la tecnologia ha adquirit un lloc molt rellevant dins la nostra societat.
El seu ús i incorporació cada cop és més ràpid i massiu.
Cabero també ens remet a la relació entre ciència, tècnica i tecnologia
per tal d’arribar a entendre la tecnologia educativa.
La tecnologia segons
l’autor no pot ser considerada com una aplicació basada en el no res; la
tecnologia cal entendre-la com una aplicació de tècniques, això sí,
recolzades en un camp teòric de coneixements orientat a l’acció i la
solució de problemes.
L’autor també aclareix
la diferència entre tècnica i tecnologia. Aquests dos conceptes es
refereixen a plans diferents d’acció. La tecnologia es recolza en la tècnica
per la seva practicitat i pel pla
intencional. La tecnologia és una tècnica que aplica els coneixements científics.
Aquesta no li dona tanta importància als productes aconseguits sinó als processos
seguits per a obtenir aquests productes.
L’autor també ens parla
de la tecnologia com a camp de producció i elaboració de dissenys per a
la resolució de problemes específics i no tant a la incorporació
d’artefactes.
L’autor també ens parla
del terme neutralitat relacionat a la tecnologia. No podem parlar que
les tecnologies son neutres si creiem que es troben relacionades amb el context
on es troben. Les tecnologies necessiten d’un espai cultural, econòmic,
polític i social per la seva existència.
L’autor també ens parla
de la relació entre ciència, tecnologia i societat. Ens parla de les diferents
perspectives d’entendre aquesta relació, com la del determinisme tecnològic,
amb una idea força simplista que entén que el progrés científic comporta
progrés tecnològic i que aquest progrés fa augmentar el progrés econòmic i com
a conseqüència d’aquest, la millora i el progrés social. Cabero planteja com Domènech i Tirado una
altra manera d’entendre aquesta relació, l’anomenat ciència, tecnologia i
societat. Des d’aquesta corrent s’ofereix la idea de que tota innovació
tecnològica neix d’un context social específic, el qual alhora està condicionat
per aquesta. En aquesta relació no hi ha unidireccionalitat, sinó interacció i
influència conjunta.
D’aquesta manera, es reafirma la meva exposició
vers les relacions entre ciència, tecnologia i societat, tot coincidint amb les
concepcions de Domènech i Tirado. Per altra banda, i tenint en compte la
concepció de tècnica i tecnologia que exposa l’autor, en el mapa conceptual he
volgut reflexar la importància que dóna la tecnologia als processos, en aquest
cas en els d’ensenyament-aprenentatge, implicant uns canvis de rols en els agents
que hi intervenen: professors i alumnes. I com d’aquesta manera s’afavoreix i
es potencia l’educació constructivista, que és la fonamentació pedagògica de
l’educació per l’acció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario