Al debat es va debatre sobre diferents fils conductors. En tots ells ens
havíem de posicionar en un bàndol: el tecnodeterminista i el sociodeterminista.
Una idea principal va ser la que vam defensar i amb la que hi estàvem
d’acord tots els membres de la concepció sociodeterminista: “la tecnologia per si sola, per si mateixa,
no té sentit”
Les meves idees van anar
encaminades en aquest sentit. En defensar una concepció constructivista de
l’educació, em vaig reforçar i vaig donar credibilitat a la concepció
sociodeterminista.
Acceptar aqueta idea
però, implica adoptar una postura creativa, productora, en el sentit de que,
per tal de construir un aprenentatge significatiu, tant mestres com
alumnes, hem de ser creadors, constructors de les eines i recursos que
satisfacin les nostres necessitats, que potenciïn i desenvolupin el nostre
procés d’ensenyament-aprenentatge.
En el mapa conceptual
últim, observem con la Tecnologia Educativa influeix en aquest canvi de rols
de mestres i alumnes i de com aquest canvi, a la vegada, potència aquesta
aprenentatge significatiu.
D’aquesta manera, en el
mapa es pot observar les relacions existents, tant a nivell de conceptes
generals: ciència, tecnologia i societat, com les implicacions i la
reconstrucció d’un ensenyament més actiu i constructiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario